Esther Núñez ens relata en primera persona la seva dura experiència en la travessa del llac de Sant Jean, al Canadà

El passat diumenge 31 de juliol, es va celebrar la 56a travessia del llac Sant Jean, el que per nosaltres és la 6a prova de la Copa del Món 2010, 32km nedant.

A les 8 del matí ens tiravem al riu on la temperatura era de l'aigua era de 18 graus una hora més tard entravem al llac Sant Jean per creuar-lo nedant fins arribar a Roberval. L'aigua del llac ja no era tan càlida, a moments estava a 15 graus i altres a 17 graus. Amb l'aigua tan freda em va costar molt nedar com a mi m'hagués agradat i massa d'hora vaig perdre el "pack" dels nois, així que em vaig quedar nedant més de 6 hores sola i en aigua molt freda. Només volia que s'acabés la carrera, perquè el fred ja era dins el meu cos i no parava de tremolar. Quan el meu guia em donava per beure, veia que la meva mà no parava de moure's i que les dents es movien soles i no em deixaven parlar.
Finalment, després de 7 hores y 32 minuts vaig tocar la placa a Roberval, per mi encara que no fos la primera posició, sinó que la 3ra, va ser molt emocionant tot plegat. Era tanta la calor que em donava el públic de Canadà, que per un moment vaig deixar de pensar en el fred. Tot seguit se'm van emportar cap a l'hospital i un cop allà vaig tornar a la temperatura corporal normal, ja que al sortir de l'aigua tenia 31 graus de temperatura corporal.
En aquests moments segueixo segona en el rànquing mundial.

0 comentarios:

 
Google Analytic-->