El dolor d'estpatlla i de braç en el nedador


¿Dolor d'espatlla i de braç?

En qualsevol disciplina esportiva on hi ha una càrrega elevada de treball sobre la cintura escapular (zona dels omòplats), és fàcil desenvolupar patologia associada al braç, a l'espatlla i a la zona interescapular.

Ricard Cornellà i Plana, llic. INEFC, Fisioterpeuta i Osteòpata de hOlistk, ens parla d'aquests dolors. 

hOlistk, empresa colaboradora amb Marnaton, és un centre de salut format per un equip de fisioterapeutes, osteòpates i preparadors físics llicenciats en ciències de l'activitat física i la salut, que basa la seva metodologia de treball en traslladar el tractament del pacient des de la llitera fins a l'activitat física. O el que és el mateix: de la patologia a la prevenció.


EL DOLOR D'ESPATLLA I BRAÇ EN EL NEDADOR

Molt habitualment, aquest dolor és la conseqüència d'un desordre funcional lleu en la zona toràcica i cervical, on s'hi impliquen diferents zones i diferents teixits o estructures:

Zones: 
  • Columna cervical baixa
  • Columna toràcica o dorsal
  • Escàpules
  • Espatlles 
  • Braç
Teixits:
  • Articulacions vertebrals, costals, i de l'espatlla en relació a l'escàpula i a la clavícula.
  • Discos intervertebrals
  • Paquet neuro-vascular de coll i braç
  • Muscular: distingint ventre muscular de part tendinosa
Aquest desordre habitualment és de poca rellevància clínica i, per tant, no és significatiu si les càrregues de treball no són elevades. Per això poden passar anys o fins i tot tota una vida amb lleus desordres en estat subclínic (no arriba a provocar cap tipus de dolor). Però pel contrari, si les càrregues de treball són elevades, aquesta petita alteració funcional pot esdevenir significativa i provocar dolor.


Càrrega d'entrenament = volum (quantitat) x intensitat.


Seguint el concepte de càrrega d'entrenament, veiem que tant pot ser depenent de la quantitat de l'entrenament com de la intensitat. Per això hi ha esportistes amateurs que es lesionen quan augmenten els quilòmetres o pel contrari i més habitualment, n'hi ha que es lesionen quan es troben en les fases d'entrenaments més específics o ‘de qualitat’.

Per altra banda, el desordre funcional pot venir per diverses raons: 

Congènita: de naixement, per exemple una escoliosi, hiperlaxitud lligamentosa, pectum excavatum, patologies reumàtiques,…

Adquirida: per mals hàbits en moviments quotidians, per una vida sedentària, per mala hidratació, per preparació física insuficient o inadequada, o per mala tècnica en la realització de moviments específics, com per exemple la tècnica del crol. 


El dolor de l'espatlla i del braç en relació a la natació

A partir d'aquesta disfunció, les estructures que es poden deteriorar per culpa d'un ‘mal rodament de l'engranatge’, són diverses. I depenen en gran mesura a les càrregues i el tipus de moviment al que estan sotmeses.

En la natació, igual que en la major part dels esports on hi ha armat del braç (handbol, tenis, waterpolo, polo, javelina, golf,…) les estructures més habitualment afectades són articulars i musculars.

1- L'afecció muscular més característica per un nedador o per qualsevol esportista que realitzi el gest d'armar el braç són els síndromes de dolor miofascial dels rotadors i fixadors de l'espatlla (articulació glenohumeral). Són dolors provocats per Punts Trigger que es defineixen com ‘punts hiperirritables associats a nòduls palpables hipersensibles, situats dins una banda tensa del ventre muscular afectat, i que generen dolors referits habitualment en zones diferents al propi punt’.

Destaca per sobre de tots el síndrome de dolor miofascial del múscul infraespinós. És molt freqüent que sigui la causa de clíniques molt intenses com: 

- Limitació de l'amplitud de diversos moviments, especialment tocar-se l'esquena lumbar.
- Dificultat o impossibilitat per dolor i manca de força, de fer activitats físiques com la natació.
- Dolor en cara anterior de l'espatlla i fins lleus formiguejos a la mà i dits.
- Impossibilitat de dormir sobre el braç afectat. Dolor nocturn més que diürn.
- Dolor associat a punt entre escàpula i vèrtebres del mateix costat. Sovint associat a  cansament.












Els punts afectats es troben en la fossa infraespinosa de l'escàpula, però la zona del dolor referit  és prioritàriament  en la cara anterior de l'espatlla, el braç i fins la mà.





El tractament dels Punts Trigger i per tant dels síndromes de dolor miofascial, consisteix en sessions de teràpia manual molt específiques sobre els punts afectats, realitzant: pressions, lliscaments, amassaments i estiraments. 

Es pot tractar també amb punció seca (petita punxada sense infiltrar cap substància), tot i que sovint no és necessari. En qualsevol cas, són síndromes de dolor a vegades molt espectaculars però habitualment són entitats clíniques de baixa importància i amb una o poques sessions es pot eliminar completament. En un període molt curt de temps s'haurien de recuperar totes les funcions normals del braç sense que quedés cap residu clínic, ni en els símptomes ni en el teixit.


2- L´afecció articular més característica en patologia clínica és la síndrome subacromial on, a partir d'una disfunció músculo-articular, es descentra el cap de l'húmer i provoca una alteració de la biomecànica de l'articulació. 

Conseqüències possibles: retracció de la càpsula, bursitis, capsulitis, i afecció del manegot dels rotadors, especialment del tendó del supraespinós que, en passar entre l'acròmion i l'húmer, pot arribar a canviar la seva vascularització fins calcificar-se o fins i tot trencar-se. 

Aquest  tipus de lesió es diagnostica específicament mitjançant Ressonància NM o ecografia muscular, i depenent de la fase en què es trobi, pot ser d'una rellevància clínica important. 

És un tipus de lesió que difícilment es podrà tractar i solucionar en una sessió de fisioteràpia i, en qualsevol cas, és important assegurar-se de fer correctament tant el diagnòstic com el tractament. Implica deixar de fer l'activitat que provoca dolor (com nedar), realitzar tractament específic de fisioteràpia i complementar-ho amb exercicis de reharmonització articular i funcional. Podríem dir que de les 2 afeccions més característiques del nedador, seria la més severa.



Molt aviat us seguirem informant sobre prevenció i lesions típiques de la natació!


0 comentarios:

 
Google Analytic-->